Hola a tothom!
La logopèdia abarca molts tipus de patologies del llenguatge, com ja hem comentat en anteriors entrades. Possiblement la més freqüent d'aquestes patologies és la
dislàlia.
Què és una dislàlia?
La dislàlia és la manifestació d'una parla alterada caracteritzada per presentar dificultats en la producció o utilització d'un o més fonemes de la llengua.
Quins tipus hi ha?
Podem classificar els tipus de dislàlia segons:
Segons la base funcional:
Dislàlia productiva: en aquest tipus de dislàlia no s'ha aconseguit trobar la manera correcta de producció (desviacions per determinar el punt d'articulació, tipus d'articulació o sonoritat pertinents). El patró articulatori és fix i constant: ni millora en repetició ni és variable per la posició del so en concret.
Sol haver consciència del problema i l'entorn se n'adona perquè els errors són força evidents. Solen buscar recursos compensatoris.
La reeducació es centra en treball miofuncional i pràxies.
El pronòstic és bo si comptem amb una bona organicitat i funcionalitat dels òrgans bucofonatòris.
Dislàlia perceptiva: aquí la dificultat es troba en la selecció i combinació d'alguns sons. A nivell aïllat es poden articular els sons però a l'hora de combinar-los per la formació de paraules, no s'aconsegueix dur a terme una bona selecció d'alguns d'ells.
No sempre hi ha consciència i per això solen manifestar inseguretat.
La reeducació és centra en un treball de discriminació auditiva, amb pronòstic favorable si comptem amb una bona audició i una correcta capacitat d'establir contrastos auditius.
* És possible que quan s'ens presenti un cas de dislàlia; observem que és una dislàlia de tipus productiva perquè no hi ha possibilitat pràxica per articular aquell fonema. Ara bé, un cop ja s'ha après i millorat tota la implicació pràxica, l'articulació és possible i llavors es manifesta com a una dislàlia perceptiva.
Els tractaments i les reeducacions també s'han de combinar per poder facilitar el procès.
Segons la clínica que presentin:
Dislàlia simple aïllada: hi ha afectació només en un so. Els fenòmens que s'observen són: substitucions, omissions, insercions o distorsions.
Dislàlia múltiple aïllada: hi ha afectació de dos o més sons; sempre que no guardin relació entre si els sons, que no coincideixin en els punts d'articulació ni els de producció.
Per exemple: un rotacisme i un ieisme
Dislàlia múltiple sistemàtica: hi ha afectació de dos o més sons, però en aquest cas es presenta afectada un grup d'articulacions o família de sons.
Els fenòmens que aparèixen són: avançaments, enraderiments, manca de sonoritat o manca de fricació.
Dislàlia generalitzada: es troben combinades les dislàlies simples amb les sistemàtiques o les aïllades.
Quan considerem que s'ha d'acudir al logopeda per una dislàlia?
Sempre s'ha de tenir en compte que l'adquisició dels fonemes és un procès llarg. Comença el primer any de vida amb les primeres vocalitzacions i les primeres paraules; al voltant de l'any i mig o dos anys creix i es modifica, i cap als 3 i 4 anys és quan està en el seu màxim desenvolupament.
De tota manera, hi ha sons que, per les seves característiques articulatòries, són de més difícil adquisició i pot ser que no apareguin fins que les condicions siguin les òptimes.
També hem de considerar, que cada nen segueix un desenvolupament diferent i s'han de fer diferències individuals.
Personalment, considero que s'ha d'acudir a un logopeda per tractar una dislàlia, entre els 5 i 6 anys, que és el moment en el que el nen ha de tenir la gran majoria de sons adquirits, i és en aquesta edat on els professionals i l'àmbit familiar que envolta al nen, s'en adonen que no produeix bé determinat sons.
Això és tot de moment! Espero que s'hagi entès tot :)
Molta de la informació ha estat extreta del llibre Tractament i prevenció de la dislàlia de la Montserrat Massana, la meva última adquisició de la meva biblioteca logopèdica. Una gran compra la veritat!!
Gràcies!
